dimarts, 17 de maig de 2016

El gran dictat


El gran dictat és un programa de televisió que actualment s’emet a tv3 i va emetre’s per primer cop al setembre del 2009. El presentador d’aquest programa és l’Oscar Dalmau, que també és un comunicador català que treballa a la ràdio. Últimament, el programa està adquirint un caire més social, ja que els dissabtes a la nit concursen actors o gent important catalana, i en aquest cas el seu premi està destinat a ONG’s.

Aquest programa consta de diverses proves. Però personalment, una de les que trobo més interessants és la paraula mal dita, que consisteix en corregir alguns errors que solem dir i creiem que estan ben dits en la nostra llengua, el català. Però tot i haver-hi moltes proves, solament poden fer l’ultima prova els dos concursants que hagin guanyat més punts durant totes les proves.

L’ultima prova consisteix en escriure correctament les paraules que dicta l’Oscar Dalmau, i si el concursant les escriu totes bé guanya el pot. Tot i que és molt complicat i s’ha fet pocs cops. Aquesta prova té 5 nivells i cada cop es compliquen més les paraules, per això cada nivell té un preu. Però si es trenca el pot, solament s’endú els diners que ha guanyat el qui millor ha jugat. I al següent programa tornen els dos que han participat en la prova final, per això en cada programa hi ha un nou concursant.

El gran dictat és un programa ideal, ja que s’emet dins d’un horari familiar, així que qualsevol persona pot gaudir-lo i entretenir-se veient-lo. És ideal per mirar-lo mentre es fa el sopar o s’està sopant, ja que comença a les 20:10 i acaba a les 21:00. Amb aquest programa pots aprendre moltíssimes coses, fins i tot pots rectificar coses que pensaves que estaven bé o deies incorrectament. 


                                                                                                                       Laia Torrelles

dissabte, 7 de maig de 2016

Cites 2.0

El passat dilluns 2 de maig va començar altre cop la sèrie Cites a TV3. Era una sèrie molt esperada ja que havia tingut molta audiència en l’última temporada i ens havia deixat amb l’intriga de que passaria amb algunes parelles i quines parelles o relacions sorgirien en
aquesta nova temporada.
En aquest capítol podem veure a en Martín i la Blanca, que tot i que no són parella, comparteixen la custòdia del se fill Lluc. El Martín, enamorat de la Blanca, li prepara un sopar per poder-se declarar. El sopar no va com ell esperava ja que la Blanca està en un moment que les seves hormones estan molt exaltades. Quan ell es declara la Blanca s’ho pren com una broma, i després li acaba dient que una relació entre ells no funcionaria ja que són de mons diferents i que no s’haguessin tingut de conèixer mai. En Martín queda trist després de la conversació amb la Blanca però se li compliquen més les coses quan se n’assabenta que la seva filla Noa ha quedat amb la seva mare, la qual els va abandonar quan la Noa tenia dos anys, i ara ha tornat perquè vol mantenir una relació amb la seva filla.
Per altra banda, tenim a una altra parella, la Sara i en Marcel, que s’han citat per una aplicació. La Sara abans de la cita li ha elaborat una llista molt detallada de com ha de ser una relació de “follamics” deixant-li ben clar que només busca sexe, res de lligams emocionals. En Marcel primerament creu que totes les normes que li diu la Sara són estúpides, ja que ell té moltes “follamigues” i no ha tingut problemes. Però en Marcel canvia d’opinió quan en el mateix bar es troba a una de les seves “follamigues” i li tira vi al cap. Més tard, se’n van junts cap a casa del Marcel per a conèixer-se millor, i tenen relacions sexuals. Al final accepten els dos començar una relació només de sexe fins que algú dels dos s’enamori.
En aquest capítol hem pogut observar el caràcter principal de la sèrie que és la representació de diverses històries en un mateix capítol i per tant amb protagonistes paral·lels. Des del meu punt de vist ha estat un començament amb el que es buscava deixar a l’espectador amb intriga i que es quedés enganxat per esperar amb ànsia el proper capítol. No ha estat un dels meus preferits però crec que és un bon començament per poder donar peu a una nova temporada plena de noves aventures, històries, amors, desamors, etc. Desitjo i espero que la sèrie porti noves sorpreses inesperades i que continuï amb aquest rol tan realista que la fa original.


                                                                                                          Laura Caballol

El director de "La Mañana" ens visita al centre

El passat dijous 7 d’abril de 2016, no va ser un dia normal per la gent de revista de segon de batxillerat, vam tenir el plaer de conèixer a una persona molt important en el món del periodisme sobretot a la ciutat de Lleida, ni més ni menys que Josep Ramón Ribé, periodista i Director del diari La Mañana.
 A més de ser és coordinador de continguts de la revista Dossier Europa, i de la revista Altanto! En l’àmbit docent, ha estat professor al Màster en Educació per a la Salut a la UdL (2011 i 2012) i al Màster en Llengües Aplicades a la UdL (curs 2008-2009). Participa periòdicament com a convidat en tertúlies de Lleida Televisió –al programa Lleida al Dia– i Onda Cero Lleida, i també col·labora amb Ràdio U-A-1. Des de febrer de 2014 és el tresorer de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Ha sigut una xerrada molt dinàmica des del primer moment en la qual ens ha anat responent unes preguntes pensades prèviament per tots nosaltres. Aquestes anaven bàsicament sobre la seva vida privada i l’èxit relacionat en el món laboral. Ha estat un plaer poder tenir una persona com el Josep Ramón al INS Manuel de Montsuar, esperem que torni aviat o com ens ha promès que anem un dia a la Mañana a fer-li una visita, ja que tots ens hem quedat amb ganes de saber més coses. Des del cos de revista ens agradaria remarcar una frase que ha dit, creiem que és molt adequada i que es relaciona molt be amb la feina que fem des de la revista “Llegir és la clau de la vida, val ha dir que gràcies als llibres he tingut èxit”.

                                                                                                                   Àlex Quintana Oms

Rumm Festival

El pasado fin de semana, del 15 a 17 de abril, llegó a Lleida el Rumm Festival situado en los Campos Elíseos.
Se trata de un total de 30 tracks de comida de diferentes ciudades de España. Si sitúan en el paseo de los Campos y cada track te ofrecía un estilo de comida diferente. Podías encontrarte desde tacos mejicanos hasta los famosos “hot dogs”.
A demás de los diferentes puestos de comida, también había alguna actuación musical y actividades para los más pequeños de la familia con colchonetas hinchables.
Es la segunda vez que se celebra esta fiesta gastronómica en nuestra ciudad desde hace seis meses.
Esta vez, pero, los trabajadores no tuvieron mucha suerte el sábado por la tarde. El tiempo de nuestra ciudad cambió por completo cuando llegó la tarde y empezó a llover, por lo que supuso que la gente no saliera de casa o, que, si estaba en la calle, se refugiara rápidamente en algún lugar.
Cuando cesó de llover me acerqué para ver qué había y no asistió ni la mitad de gente que había asistido la primera vez.
Al día siguiente, por la tarde, que hacía buen tiempo, volví a acercarme para dar una vuelta. Ese día, sí tuvo un éxito rotundo y estaba lleno de gente, casi no se podía ni andar.
El domingo, a parte de los tracks de comida, también hubo diferentes actuaciones musicales en la Glorieta de los Campos Elíseos.
A pesar del mal tiempo del sábado, los leridanos pudimos disfrutar de un evento gastronómico al aire libre.



                                                                                                             Andrea Menal Dobarro.


iPhone 7

Prototipo
Las diferencias entre el iPhone 7 y el Samsung Galaxy S7 y sus características serán de lo más comparado este año 2016 en tecnología. Por el momento solo podemos lanzar una pregunta al respecto; ¿La empresa Apple superará el elevado nivel que nos ha dejado la firma coreana? Antes de continuar el post, decir que algunas de las características dichas a continuación podrían no ser ciertas ya que hasta que no salga el nuevo Iphone7 al mercado solo podemos hacer suposiciones a partir de los rumores.
La firma estadounidense lanzará sus nuevos dispositivos en setiembre, hablamos de dispositivos i no de dispositivo porque tiene lanzar las versiones 7 con una pantalla de 4,7 pulgadas y 7 Plus con una pantalla de 5,5 pulgadas. Estas con resolución QHD i 3D touch, además de incorporar pantallas de zafiro con sistema antirreflejo como había hecho antes con el iPad Air 2.
En cuanto los sensores fotográficos (apartado con mucha polémica), cabe decir sabemos que serán mejorados, permitiendo grabar en calidad 4K, y sobre todo, agregando nuevas funciones y opciones, con una apertura que será optimizada en esta nueva generación. La cámara delantera será de 12 MPX y las traseras, digo traseras y no trasera porque se ha hablado de que el nuevo iPhone podría incorporar dos cámaras con lentes dSLR que trabajarían al mismo tiempo. De esta manera cuando haríamos una foto saldrían dos imágenes que automáticamente el procesador recompondría en una para así obtener la increíble calidad de imagen de 10 MPX.
No podemos perder de vista los rumores que sostienen que Apple tiene decidido que los iPhone 7 sean los primeros dispositivos que dejen de lado el clásico Jack de audio de 3,5 milímetros para que sea reemplazado en su uso por el conector Lightning, es decir por el cargador de batería. El principal motivo por el que Apple habría decidido eliminar el conector de auriculares de los nuevos iPhone no es otro que para tratar de conseguir un dispositivo todavía más fino. Parece que la compañía se ha empeñado en que el iPhone 7 y 7 Plus sean los dispositivos más finos y ligeros del mercado 

Si nos adentramos en el dispositivo, nos encontramos con que presumiblemente Apple apostará. Cuatro tamaños de ROM a escoger de 32/64/128 i 256 GB. Además, está confirmado que seremos testigos de la aparición en escena del procesador A10 octacore de 64 bits, y para sostener este procesador, no queda otra alternativa que hacer una salto en memoria RAM, ampliándola hasta los 3 GB en ambos casos.

Sean cuales sean sus características, sabemos que la empresa de Cupertino no nos defraudará y dejará impresionadas a todas esas personas que decidan gastar-se el dineral de 750 euros para tener el Rolls-Royce de los móviles entre sus manos.


                                                                                                                   
                                                                                                                   Àlex Quintana Oms

Educar-se per educar

El passat dilluns 7 de març a les 20:00h, va venir al nostre centre en Daniel Gabarró, un empresari, escriptor, conferenciant, formador, mestre, psicopedagog, llicenciat en humanitats, exprofessor de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de Lleida, col·laborador de Catalunya Ràdio, entre d’altres, a fer una conferència titulada “Educar-se per educar” al pavelló de l’institut, on l’assistència va ser lliure i gratuïta.
La conferència, que ell va qualificar “de risc”, va consistir primerament en que els pares assistents responguessin a la pregunta inicial “Sobre quins temes voleu que reflexionem?” i, així, aconseguir una xerrada de tipus conversacional per tal de no haver de convertir-ho en un monòleg dels habituals que es porten preparats i acaben fent-se feixucs.
Com que la majoria de pares (i jo mateix) ens vam quedar bastant sorpresos si pretenia que els assistents portéssim la batuta de la conferència, ell mateix va començar amb una introducció en la que va parlar sobre els valors, el criteri, la pau interior després de castigar o limitar la llibertat del fill i l’harmonia externa, referint-se, sobretot, a les tensions entre pares i fills dins de casa. També va voler aclarir què significa ser pare i mare, que va explicar perfectament utilitzant una magnífica metàfora de la que se n’extreia la conclusió que la principal funció dels pares respecte als fills és donar-los suport. La metàfora deia que els pares són com un terreny fèrtil en el que hi cau una llavor. El terreny no sap com serà la planta ni de quin tipus (cactus, palmera...) però li ha de donar suport, aigua i menjar per ajudar-la a créixer i fer-ne una forta planta preparada per als fenòmens meteorològics, que podrien ser els problemes o situacions que la vida ens té preparades.
I per acabar la seva introducció va donar importància als termes alternativa, que és la diferent manera com haurà d’actuar el fill quan s’equivoqui en alguna decisió. Jerarquia: paternitat i maternitat, que significa manar i per tant dir sí i no quan és necessari. En l’estructura de la família va afegir que la capacitat de manar es va reduint de manera proporcional als anys del fill i aquesta proporció arriba a zero quan el fill ja és un adult. Pel que fa a la confiança entre pares i fills, el conferenciant va dir que s’aconsegueix amb compromís. Ho va explicar amb un exemple real entre un dependent i el seu director, que tenen una relació professional i que si el dependent no compleix amb la normativa bàsica, com per exemple obrir la botiga a l’hora establerta, el director, després de perdonar-li alguns puntuals retards pot expulsar-lo i, de vegades, directament a la primera falta. Aquest petit exemple d’algú amb falta de compromís li va servir per demostrar que la vida és conseqüent i que la confiança s’aconsegueix amb l’experiència i constància de les persones.
A partir d’aquí, havent parlat tota l’estona com si és tractés d’una conversa amb tots els presents i tenint sempre present la comparació directa amb el món laboral, el públic va perdre la por i va començar a intervenir.

El conferenciant anava prenent nota de totes les preguntes, els temes a tractar i els comentaris que els pares volien que es tractessin. Seguint amb la dinàmica inicial va respondre amb precisió la majoria de les preguntes, inquietuds i qüestions que van anar sorgint.
De totes maneres, les que més interessants li van semblar, les responia, en primer lloc, breument però de manera brillant. Tot seguit deixava un espai curt de temps per a que el públic reflexionés sobre el que acabava de dir i en feia una explicació més detallada i treballada. Una de les respostes que més van agradar i, a la vegada, sorprendre, va ser a la pregunta “de quina forma motivar els fills?”. Després de pensar tot just uns segons, Gabarró va respondre “permetre que passin una època de desmotivació”.
Malgrat que jo personalment no era el destinatari-tipus de la xerrada, he d’afegir que em va semblar una conferència allunyada de les que es pronuncien habitualment, en el sentit que en Daniel Gabarró va saber donar-li un caire participatiu i entretingut, col·loquial fins i tot, i sempre mantenint un alt nivell d’interès i atenció per a tots els presents. Va aconseguir, fins i tot, que els assistents, en acabar, formulessin les principals conclusions a les que s’havia arribat com la importància que el fill interioritzi uns valors i una educació, intentar explicar de manera senzilla i ordenada què se li demana, etc.

Si voleu informació interessant sobre els temes que s’hi van tractar, el mateix conferenciant va recomanar, a part del seu propi web www.campusdanielgabarro.com, d’altres llocs d’Internet entre els que recomanaríem educar per la felicitat www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/educar-per-la-felicitat


                                                                                                              Adrià Benseny Ràfales

dilluns, 25 d’abril de 2016

Jornada de Difusió i Captació Down Lleida

passat dia 19 de març va tenir lloc la jornada de difusió i captació Down Lleida. Aquesta jornada va comptar amb diverses activitats per celebrar el dia mundial de la Síndrome de Down. Tot i que el dia mundial és el 21 de març, es va decidir avançar per millor la participació de voluntaris.
Durant el dia hi havia programades diferents activitats a la plaça Sant Francesc de Lleida. Algunes de les activitats del matí es van haver de anul·lar per la pluja. Aquestes van ser el maquillatge infantil, la batucada Des de IEI i l’animació infantil PAIAIOS. Tot i això hi havia voluntaris acompanyant joves que demanaven col·laboració a la gent. A més a més, també hi havia diferents punts per tota la ciutat on també es podien fer donacions.
A les 12 del migdia es va fer l'acte central a la plaça Sant Francesc el qual va presentar Mònica Mombiela. En aquest, tres joves van llegir un petit escrit explicant la seva vida diària. Així que van reivindicar la seva autonomia i inclusió en la societat. En acabar els parlaments dels joves, va tenir lloc l’agraïment de la presidenta de l’associació. Per acabar aquesta cerimònia es van llençar al cel globus de color blanc i blau.
Gràcies a la millora del temps a la tarda es va poder dur a terme les activitats de la tarda. Aquestes van ser un photocall amb Postureig de Lleida a les 6 de la tarda i a les 6:30 una classe de zumba i salsa. Igualment es van mantenir la majoria dels punts repartits per la ciutat.
Tot i el mal temps del principi del matí, no es va perdre l’esperit de la gent que estava ajudant, ni tampoc dels joves. Per això al final del dia van poder recollir vora uns 9.500€. Moltes felicitats!
Paula Garrido