El passat dilluns 7 de
març a les 20:00h, va venir al nostre centre en Daniel Gabarró, un empresari,
escriptor, conferenciant, formador, mestre, psicopedagog, llicenciat en
humanitats, exprofessor de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de
Lleida, col·laborador de Catalunya Ràdio, entre d’altres, a fer una conferència
titulada “Educar-se per educar” al pavelló de l’institut, on l’assistència va
ser lliure i gratuïta.
La conferència, que ell
va qualificar “de risc”, va consistir primerament en que els pares assistents
responguessin a la pregunta inicial “Sobre quins temes voleu que reflexionem?”
i, així, aconseguir una xerrada de tipus conversacional per tal de no haver de
convertir-ho en un monòleg dels habituals que es porten preparats i acaben
fent-se feixucs.
Com que la majoria de
pares (i jo mateix) ens vam quedar bastant sorpresos si pretenia que els
assistents portéssim la batuta de la conferència, ell mateix va començar amb
una introducció en la que va parlar sobre els valors, el criteri, la pau
interior després de castigar o limitar la llibertat del fill i l’harmonia
externa, referint-se, sobretot, a les tensions entre pares i fills dins de casa.
També va voler aclarir què significa ser pare i mare, que va explicar
perfectament utilitzant una magnífica metàfora de la que se n’extreia la
conclusió que la principal funció dels pares respecte als fills és donar-los
suport. La metàfora deia que els pares són com un terreny fèrtil en el que hi
cau una llavor. El terreny no sap com serà la planta ni de quin tipus (cactus,
palmera...) però li ha de donar suport, aigua i menjar per ajudar-la a créixer
i fer-ne una forta planta preparada per als fenòmens meteorològics, que podrien
ser els problemes o situacions que la vida ens té preparades.
I per acabar la seva
introducció va donar importància als termes alternativa, que és la diferent
manera com haurà d’actuar el fill quan s’equivoqui en alguna decisió.
Jerarquia: paternitat i maternitat, que significa manar i per tant dir sí i no
quan és necessari. En l’estructura de la família va afegir que la capacitat de
manar es va reduint de manera proporcional als anys del fill i aquesta
proporció arriba a zero quan el fill ja és un adult. Pel que fa a la confiança
entre pares i fills, el conferenciant va dir que s’aconsegueix amb compromís.
Ho va explicar amb un exemple real entre un dependent i el seu director, que
tenen una relació professional i que si el dependent no compleix amb la normativa
bàsica, com per exemple obrir la botiga a l’hora establerta, el director,
després de perdonar-li alguns puntuals retards pot expulsar-lo i, de vegades, directament
a la primera falta. Aquest petit exemple d’algú amb falta de compromís li va
servir per demostrar que la vida és conseqüent i que la confiança s’aconsegueix
amb l’experiència i constància de les persones.
A partir d’aquí, havent
parlat tota l’estona com si és tractés d’una conversa amb tots els presents i
tenint sempre present la comparació directa amb el món laboral, el públic va
perdre la por i va començar a intervenir.
El conferenciant anava
prenent nota de totes les preguntes, els temes a tractar i els comentaris que
els pares volien que es tractessin. Seguint amb la dinàmica inicial va respondre
amb precisió la majoria de les preguntes, inquietuds i qüestions que van anar
sorgint.
De totes maneres, les
que més interessants li van semblar, les responia, en primer lloc, breument però
de manera brillant. Tot seguit deixava un espai curt de temps per a que el
públic reflexionés sobre el que acabava de dir i en feia una explicació més
detallada i treballada. Una de les respostes que més van agradar i, a la
vegada, sorprendre, va ser a la pregunta “de quina forma motivar els fills?”.
Després de pensar tot just uns segons, Gabarró va respondre “permetre que
passin una època de desmotivació”.
Malgrat que jo
personalment no era el destinatari-tipus de la xerrada, he d’afegir que em va
semblar una conferència allunyada de les que es pronuncien habitualment, en el
sentit que en Daniel Gabarró va saber donar-li un caire participatiu i
entretingut, col·loquial fins i tot, i sempre mantenint un alt nivell d’interès
i atenció per a tots els presents. Va aconseguir, fins i tot, que els
assistents, en acabar, formulessin les principals conclusions a les que s’havia
arribat com la importància que el fill interioritzi uns valors i una educació,
intentar explicar de manera senzilla i ordenada què se li demana, etc.
Si voleu informació
interessant sobre els temes que s’hi van tractar, el mateix conferenciant va
recomanar, a part del seu propi web www.campusdanielgabarro.com,
d’altres llocs d’Internet entre els que recomanaríem educar per la felicitat www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/educar-per-la-felicitat
Adrià Benseny Ràfales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada